Història

L’origen del poble data del temps de la Reconquesta, amb motiu de la construcció del castell, bastit segons sembla damunt d’una edificació àrab.

L’any 1066, els Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva muller donen el terme i la senyoria de Puigperdiguers (Montornès) a Ramon de Transunyer, el qual vengué les seves propietats a Ramon de Rajadell. El castell s’acabà l’any 1099. Alguns historiadors creuen que fou la família Transunyer qui aixecà la fortalesa i segons d’altres fou obra de Berenguer de Rajadell, germà de Ramon. S’establiren al castell dues castlanies, que passaren a ser propietat del Monestir de Santes Creus, l’any 1173, quan aquest comprà el castell i en anys successius tot el terme de Montornès.

L’any 1259, els habitants del lloc obtingueren, del Monestir, la Carta de Població.

Durant segles, la senyoria de Montornès, estigué en possessió de l’Abadia cistercenca. Es creu que fou a partir del primer terç del s. XVIII, quan poc a poc foren cedides o venudes peces de terra. Part de les finques foren donades a la família Rovira, importants terratinents pagesos del poble.

Els estralls de la guerra napoleònica i després les lleis anticlericals del govern Mendizàbal, l’any 1835, capgiraren la vida del poble i de la seva gent. El Monestir perdé tota la seva influència com a resultat dels esdeveniments polítics d’aquests anys, les seves propietats foren venudes, moltes d’elles en pública subhasta.

Pel que fa al castell, se sap que després d’anys d’abandó, quedà reduït al no res durant les guerres carlines, quan els habitants del poble es replegaren dins els murs de la fortalesa.

Durant la Guerra Civil de 1936-39, es cremà l’església i l’Ermita de Montornès, encara que es va poder salvar la imatge de la Mare de Déu.